Sóc l’Arnau i he creat aquesta pàgina web on podràs llegir la biografia dels gegants del carrer d’Òdena d’Igualada i veure les seves fotos. La finalitat d’aquest projecte és recuperar-los, així que si saps alguna cosa sobre els gegants, si us plau, contacta amb mi:

arnaugegantscarrerodena@gmail.com

Recuperem els
gegants del
carrer d’òdena
d’Igualada

Vols llegir la història més resumida?

Estem treballant amb l’associació veïnal del Poble Sec d’Igualada



L’associació veïnal del Poble Sec d’Igualada, està treballant junt amb nosaltres per recuperar els gegants i patrimoni cultural que hi havia hagut.

#somgegantssompoblesec

Com apareixen?

A principis del S. XX, molt probablement als anys 1910, els
carrers d’Òdena, sant Josep, sant Vicenç i travessies,
organitzaven unes festes perquè tota Igualada pogués
assistir-hi, i així fer competència amb altres carrers o
barris. Les festes se celebraven a finals de setembre i a
principis d’octubre. De les festes, en parlarem més
endevant.


També se sap, que el 1915, el carrer d’Òdena constava de
dos capgrossos o nans amb aparença oriental, i que
anaven a la festa major per a substituir als nans
municipals que havien quedat inutilitzats. Però no se’n sap
res més, també van fer un drac i un fanal. (Arxiu Comarcal
de l’Anoia, AMFI núm. 116). Els gegants feien poc més de tres
metres, i el pes no se sap. Fins ara creiem que els havia fet
l’Ernest Marco, un artista local, però no és veritat.

Una teoria és que eren una manifestació artística del
japonisme.

També podrien haver estat comprats d’un ajuntament,
aquesta teoria està explicada a les següents diapositives.

I per què eren Japonesos?

Japó, antigament, era molt tancat, però tot va canviar quan
l’any 1850 es van obrir al món, ho van fer per comerciar. Va ser
llavors quan molts artistes europeus i americans van poder
redescobrir aquest país amb profunditat. La fascinació per
Orient es va fer molt present en les diferents corrents
artístiques dels anys posteriors, fent-ho arribar a la societat en
general. La cultura japonesa, doncs, es va fer present en la
indumentària, la pintura, la música, el mobiliari, la joieria… i en
aquest cas també, en la imatgeria popular festiva o sigui que
els gegants podien haver sigut una manifestació artística.

I què era el Japonisme?

També va sorgir la teoria, parlant amb l'Aniol Noguera, que
podrien haver estat comprats a un ajuntament.

Al segle XVIII, es va posar de moda tenir els gegants de les
quatre cultures principals; europeus, asiàtics, àrabs o "moros" i
indis. La primera ciutat a fer-ho va ser reus i els van anar
seguint un munt de ciutats més. Pot ser que una ciutat que
tinguessin aquests gegants, i els tingués en desús, els vengués
i anessin a parar a Igualada.

La teoria de la compra a un ajuntament.

La primera referència dels gegants del carrer d’Òdena es
troba l’any 1916, en una foto on es mostra uns gegants
xinesos, que anys més tard, la documentació va identificar
aquells gegants com a gegants del carrer d’Òdena. Els
gegants estaven plantats al carrer dels Esquiladors.

(Arxiu de Catalunya, ANCI-22-N-836)

Creiem que els gegants varen ser estrenats l’any 1916, ja
que en fotos anteriors de les festes no es mostren.

Els rostres i la indumentària varen variar poc durant els
anys, només que a partir del 1945, quan van tornar a
dansar pels carrers, van canviar els vestits i van ser
restaurats.

HistòrIA

Els vestits vells eren bastant fins, la geganta anva estil japonesa portava un quimono i un cinturó.

En canvi, el gegant, portava una camisa amb botons, amb un barret de funcionari xinès amb bigotis llargs i decaiguts.

Eren conveccions socials establertes per la societat occidental, bastant abans que arribes la cultura cinematogràfica del Japó coneguda com a anime.


Els següents vestits perden originalitat oriental. Ella portava un vestit amb un escot molt tancat, portava la tela creuada sobre el pit i un faixí.

Ell portava una brusa negra, sense mànigues amb un drac o cavallet de mar a la seva panxa per amagar l’espiell. A sota, una túnica vermella i li van canviar el barret d’abans per un barret cònic asiàtic, de palla, ample, com el d’un camperol oriental, que anava lligat amb un cordill sota el mentó.


Els gegants sortien pels volts de la festa patronal de Sant Francesc d’Assís, per crear un ambient de festa i a la vegada fer alguns diners.

La següent documentació és una foto on mostra els gegants
possiblement on es van guardar fins al 1936, un solar més
amunt del passeig (actualment hi ha l’esquelet d’un edifici)

(Arxiu Comarcal de l’Anoia, núm. 11628). Eren les festes del
Poble Sec, es feien al juny i juliol, a més, feien anys que
s’havien deixat de fer les festes del carrer Òdena.


Després de la Guerra Civil Espanyola, concretament l'any 1945,
es van reconstruir, ja que es devien desmuntar i guardar, i els
hi fan els segons vestits que hem comentat abans, també
restauren el drac Espetec. Hi ha una foto del 1945 on els
podem veure ja reformats (Arxiu Comarcal de l'Anoia, núm.
2470). Sabem que van participar en la festa major del 1948,
gràcies a una foto (Arxiu Comarcal de l'Anoia, núm. 3094).

En la foto que acabem d'esmentar, es poden veure dues
coses:

1. Estan fent un ball conjunt amb els gegants de Xauxa, els
de Sant Agustí, els de la Ciutat i els de la Font Vella. També hi
ha capgrossos

2. Es pot apreciar la seva estatura amb comparació de la
resta. El gegant està davant de la Rosseta (Ella medeix
3,80m.), i s'aprecia una clara diferència d'estatura.


Sabem que els gegants participaven en les festes del poble
sec quan els gegants del poble sec no existien, sabem que
hi van anar després de la guerra civil, i creiem que l’últim
any va ser el 1953 (L’últim any en què van participar).

Per això l’any 1933 van tornar a sortir després de uns anys
sense sortir, ja que les festes del carrer d’Òdena es van deixar
de fer, de les festes en parlarem més endevant. També
podem suposar que participaven en totes les festes majors
quan estaven actius, era un fet que es feia molt amb els
gegants de cada barri o carrer.

Les últimes imatges que tenim, són d'un reportatge de fotos, feta
per en Truco o Josep Castelltort i Ferrer, l'any 1953. Al reportatge,
apareixen els gegants, un drac, tres capgrossos porquets,
segurament per la influència dels dibuixos animats de la dècada
dels 50, una banda de música. Anvaven fent un passacarrer en
aquest ordre: la farola, els gegants en fila índia, el drac, els
capgrossos, la bandera i una banda de música. Els capgrossos
eren fets al taller "el Ingenio" de Barcelona, surten al seu catàleg
del 1950, i valien 85 pessetes cada un, els tres costaven 255
pessetes (1,53 €) al que avui en dia pot semblar una misèria, però
a valor d’ara, van costar 120€ (Els tres junts). El seu final o no final
és una mica dubtós, hi ha diverses opinions. Tot i que ja el tenim
resolt, està als següents apartats. Hi ha qui diu que els gegants
van quedar-se a casa de Josep Castelltort amb el pseudònim de
"Truco", però a causa d’una ordre judicial és impossible accedir-
hi. Joan Bausili Roca, va explicar que es guardaven a un solar, al
carrer d'Òdena, més amunt del passeig. Segons Bausili, foren
cremats en una foguera de sant Joan no se sap quan, creiem que
a finals dels anys 80. En aquells anys era normal, així et desfeies
de trastos malmesos o que no et servien, a part la mentalitat de
la gent era diferent. També, hi ha qui diu que els gegants els van
abandonar a una antiga fàbrica en ruïnes (l’actual Mercat de la
Masuca). Si és així, quan l’ajuntament el va adquirir l’any 1975,
algun obrer els podria haver salvat.

Segurament es van deixar de fer servir perquè el Poble Sec
va adquirir els seus propis gegants i ja no van voler
demana'ls o lloga'ls, a més ja havien passat de moda, el
Japonisme ja era aigua passada. No devia sortir a comte
pel qual guanyaven, mantenir els gegants (abans tenien
una plata on la gent i ficava diners per mantenir els
gegants) i els geganters, ja que abans se'ls pagava. Els
anys 60 van ser els últims anys que varen sortir. Les festes
van tornar a començar amb molt impuls l'any 1945, però
va anar perdent força, pel fet que molta gent en poder
comprar-se un cotxe van anar cap a la platja o muntanya,
això va fer que cada cop recaptessin menys diners per a
les festes.

I per què van deixar de sortir?

Sabem amb certesa que els gegants es guardaven a cal
Truco, a partir del 1936, a un magatzem just al costat de
casa seva, i després exposats a l’entrada, i allà es van
quedar fins al principi de la dècada dels anys vuitanta, hi
va haver gent que els va tocar i veure'ls. Quan en Truco va
morir, la família va fer neteja. Els gegants es van portar a
un solar (On ja s’hi havien guardat, fins al 1936). I va ser uns
anys més tard que els nets de l’Ernest Marco, que va morir
el juny del 1986, van decidir cremar-los a la foguera de
sant Joan segurament entre els anys 1986-89.

El drac Espetec va tindre un destí semblant, sembla que a
causa de la humitat es va desfer, els gegants també
estaven degradats, però mitjanament bé. Dels capgrossos
porquets no en sabem res, segurament devia passar el
mateix o cremats o desfets.

I què els hi va passar? Es van cremar?

Les festes van començar als anys 10 del segle XX, però cap
a l’any 1925 es van deixar de fer. Tot i això els gegants van
continuar sortint o bé per la festa major o perquè anaven
llogats o cedits a les festes del Poble Sec, que se
celebraven al juny. Després de la guerra civil, a l’any 1945
es van tornar a organitzar, però l’últim programa és de
l’any 1955, les festes dels carrers Òdena, sant Josep i
travessies no van durar massa. Cada any s’intentava
introduir alguna millora. Us deixo algunes:


1945: Es restauren els gegants i el drac, també fan el fanal.

1946: L’Ernest Marco fa un pagès gegant amb les cames en
foma d’arc aguantant la imatge de Sant Francesc d’Assís.
Això es pot veure en diferents programes. Tots el arcs es
muntaven al principi del carrer d’Òdena.

1946/47: S’adquireixen els tres capgrossos porquets.

1948: Es fa la bandera.

1949: Es fa la imatge de sant Carles (va ser comprada
l’any, 1948 però no es va poder beneïr).

1950: Comencen les caramelles.

1951: Introducció d’un obsequi als veïns més necessitats en
forma de crespelles per a la mainada que ballés el
corresponent ball.

1952: Es fa un arc, on es pot veure l’escut del barri.

1955: S’estrena l’himne del barri i conviden una estrella que
es deia: Marajà Nil-Jal-Em.

1956: A causa del canvi de vestuari dels gegants, la
restauració del drac i gegants i la compra dels capgrossos
van haver de demanar un préstec, l'any 1956 després
d'haver recaptat diners gràcies a les caramelles i les festes
es liquida el préstec.

Font de les fotografies: Biblioteca Central d’Igualada.

Les Festes dels carrers Òdena, sant Josep i travessies

Per internet, en pàgines web de col·lecionistes, hi ha
catàlegs de “El Ingenio”, per curiositat vaig entrar en un de
l’any 1950 i em van sortir els tres capgrossos porquets que
va comprar la comparsa del carrer Òdena.

Els capgrossos dels tres porquets

Els capgrossos van ser adquirits entre el 1946 i el 1947.

Aquest és en Bisbalet, no és el gegant de Santa Caterina,
sinó que és el geganter Bisbalet, era un geganter que
tothom estimava, i ell era una persona entregada als
gegants i a la cultura Catalana. Ho feia tan bé, que quan
acabava de ballar tothom l'aclamava. Aquí es veu
acompanyant als gegants del carrer Òdena. Durant
diversos anys, els portadors eren el Bisbalet i en Pere
Antoni, dos mítics balladors de gegants Igualadins.

En Bisbalet

Plans pel futur

Voldria batejar-los com a Blai en nom d'en Blai Torrecilla ✝ (1934-2008), antic ballador dels gegants del Poble Sec i Roser la patrona de l'Espelt, nucli que pertany a Òdena.


Recuperaria l'antic recorregut de les cercaviles (Església dels caputxins, carrer sant Vicenç, passeig Jacint Verdaguer, carrer sant Josep, carrer d'Òdena i Passeig Jacint Verdaguer) i a més faria una trobada de gegants, al diumenge més proper al 4 d'octubre.

A mi m'agrada més la primera idea dels gegants (és la indumentaria que van dur entre els anys 1916 fins al 1936): El gegant que anava de funcionari xinès, i la geganta amb un quimono i el cinturó.

Faria que quan plantin, fer una cosa que s’està perdent ara, però que a totes les fotos que estan plantats és així, i és que el gegant sempre dona la dreta a la geganta!

M’agradaria fer’ls-hi una cançó i un ball nous i que ballin a so de gralles i un timbal, de moment no sabem que ballaven (Sabem que els drac ballava dances tradicionals al so de una gralla i els gegants anaven avançant en fila Índia, amb una banda de música, es van contractar diverses bandes).

Il·lustracions

Als anys 50, Joan Amades va fer un recull dels costums i Folklore. He fet algunes fotos perquè veieu les il·lustracions.

Al principi es creia que era feta l'any 1922,
però es va demostrar que es va fer 7 anys
abans.

Apareix el drac que veurem a la següent
foto, els gegants vells i els seus portadors i
el que semblen els capgrossos del carrer
Òdena.

Data: 24 d’octubre de 1915

Foto feta per; Hermenter Serra

(Arxiu Comarcal de l'Anoia, número 116).

Fotografies

Podem veure uns gegants amb aspecte
xinès que anys més tard es van identificar
com a gegants del carrer d'Òdena, els
acompanya el seu drac. Estan al carrer
dels esquiladors, al davant de casa seva.

Data: 8 d'octubre de 1916

Foto feta per; Hermenter Serra

(Arxiu Nacional de Catalunya codi de
referència; ANC-1-22-N-836)

Podem veure els gegants del carrer
d’Òdena, el drac i el primer fanal del
carrer d’Òdena. Estan desfilant per una
avinguda. Els acompanya un graller. La
foto està feta des d’un balcó.

Data: 1916-1925

Foto feta per; Joan Fontanillas Ginabreda
(Arxiu Nacional de Catalunya codi de
referència; ANC-1-726-N-1038)

Com que les festes del carrer ja feia anys que s’havien deixat de fer, suposem que eren les festes del Poble Sec, ja que van ser el primer any que les van fer. Segurament on es guardaven, a un solar al carrer d’Òdena més amunt del passeig Verdaguer, actualment hi ha l’esquelet d’un edifici.

Data: 1933

Foto feta per; Josep Castelltort i Ferrer, ‘Truco’

(Arxiu Comarcal de l'Anoia, número 11628).

Mostra una ballada col·lectiva a la plaça de l'ajuntament, on es
fa evident la baixa alçada dels gegants del carrer d'Òdena. Hi ha
els gegants de la ciutat, de Xauxa o de sant Ignasi, els del carrer
d'Òdena, els de la Font Vella i els segons gegants de sant Agustí.
Hi ha capgrossos o nans, vuit en total.

Data: 24 d’agost de 1948

Foto feta per; Procopi Llucià

(Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, número 3094).

El Reportatge de Fotos
d’en Truco del 1945

És un reportatge de fotos en en blanc i negre amb el drac
(acompanyat per un graller), el
fanal, la banda de música i els
gegants que ja els mostra restaurats, per les festes del carrer, que
eren pels volts de Sant Francesc d'Assís (4 d'octubre). És l’any que
van reprendre les festes i van restaurar el drac i gegants i van fer el
fanal. Els acompanyava l’Orquestra Dinàmica.

Data: 1945

Fotos fetes per; Josep Castellfort i Ferrer, ‘Truco’

(Arxiu Comarcal de l'Anoia, números del 7720 al 7747 i del 8067 al 8083).

29 de setembre

4 d’Octubre

Es pot observar les dues parelles de Sant Agustí, els gegants de
Xauxa o de Sant Ignasi els gegants de la ciutat i al fons els
gegants del carrer Òdena. La data de la foto és errònia, ja que
els gegants vells de sant Agustí es van vendre a l’ajuntament de
Sant Quintí de Mediona l’any 1955, i a més si hagués sigut dels
anys 60, perquè no hi haurien de ser els del Poble Sec, en
aquell moment eren nous.

Data: Principis anys 60 (data errònia)

Possible data: 1950-1953

Foto feta per; Cuyàs

(Institut Cartografic i Geologic de Catalunya, ICGC).

Amb zoom

Es pot observar les dues parelles de Sant Agustí, els gegants de
Xauxa o de Sant Ignasi els gegants de la ciutat i els gegants del
carrer d’Òdena. Es pot observar que estan fent un ball conjunt
a plaça, al so de gralles.

Data: Principis anys 50

Possible data: 1950-1953

Foto feta per; Cuyàs

(Institut Cartografic i Geologic de Catalunya, ICGC).

El Reportatge de Fotos d’en Truco del 1953

És un reportatge de fotos en color, amb els gegants, capgrossos
(tres porquets), el drac, la bandera, el
fanal (del 1953) i la banda de
música ‘Windsor’. És l’últim reportatge de fotos que tenim.

Data: 1953

Fotos fetes per; Josep Castellfort i Ferrer, ‘Truco’

(Arxiu Comarcal de l'Anoia, números del 9817 al 9831).

Festes al carrer òdena

Festes al carrer sant vicenç

El Drac Espetec

Si tens alguna informació sobre els gegants, si us plau, posa’t en contacte.

arnaugegantscarrerodena@gmail.com